«Aquí, a la meva carpeta, hi ha els meus records (…) relats que semblen extrets d’una novel·la impossible de Dickens al Nepal.»
Vicki Subirana

No sóc amant de llegir biografies ni llibres autobiogràfics. No em digueu perquè. No ho sé. Simplement és així. No m’atreuen. Però enguany viatjava al Nepal. Un país d’aires místics però també d’extrema pobresa, anclat entre dues grans súper potències emergents com són la Xina i l’Índia. I un país on, també, hi ha diversos projectes de col·laboració iniciats per espanyols i espanyoles. Una de les persones que segurament més fama ha cultivat és la catalana Vicki Subirana. Se’n va anar al Nepal ja fa més de vint anys per a desenvolupar-hi un projecte pedagògic i hi va arribar a obrir dues escoles amb l’objectiu d’oferir una educació de qualitat als nens i nenes pobres del Nepal. La Vicki va escriure un llibre, l’any 2002, explicant la seva experiència. I em venia de gust llegir-lo.

He de dir que m’ha sorprès agradablement. No sé si tot el que hi explica és cert o hi ha certa «novel·lització» de la pròpia vida. Però en realitat és igual. Per a mi, el més destacable és el to d’aquesta obra. En general, fuig força dels paternalismes i expressa amb cruesa el xoc cultural que produeix en una occidental assentar-se a l’orient i voler-hi viure. Anar-hi de vacances és una cosa, però restar-hi, treballar-hi i formar-hi una família n’és una altra. Us el recomano, si aquesta és la perspectiva que us interessa. La vessant més social i humana de la història. És amè i fàcil de llegir.

Això sí, deixeu les polèmiques que han envoltat aquesta dona i la seva tasca a Nepal a banda perquè no faran més que distorsionar-vos. Entreu-hi, en tot cas, després, per a tenir una altra visió de la història. És el meu consell.

Si voleu descobrir un trosset de Nepal vist des dels ulls occidentals, llegiu doncs Una mestra a Katmandú. També podeu veure’n la pel·lícula que en va fer Icíar Bollaín, Katmandú, un espejo en el cielo, tot i que és, forçosament, més simplificada.

De moment, però, per anar fent boca, us deixo el meu tast, alguns dels nens i nenes que he fotografiat aquest agost… alguns, a l’actual escola Nepal-Catalunya, «successora» d’una de les que va fundar la Vicki quan era Vicki Sherpa…

[De nou, si heu rebut el post per correu, us recomano d’entrar al web per a veure les fotografies. Només cal que cliqueu el títol]

Vicki Subirana, Una mestra a Katmandú, Aguilar, 2012.