Aquest és un poema -i un post- visceral, ho reconec, escrit sortint del Tanatori. És el meu petit, particular i sentit homenatge al Josep Fortuny. En record de tants anys de bolos, camerinos, estudi de ràdio… de tantes entrevistes. Ja en fa una pila de temps, d’això…
És preciós aquest poema, realment dóna molta pau i emociona. Gràcies per escriure-ho. Sento molt que sigui per la perduda d’un amic.
Solament animar-te a seguir escrivint tan belles paraules.
Una salutació.
Moltíssimes gràcies Joan! Celebro que t’hagin arribat!
In memoriam! Molt sentit, Iolanda!
Tens molt bonic el blog i els efectes de les fotos. Has estat seleccionada enguany?
Salutacions!
Moltes gràcies Maite! Sí, vaig ser finalista, però no vaig guanyar!
Un poema molt sentit, Iolanda. També lamento la mort de Pep Fortuny. És inevitable que una multitud de records vinguin a la memòria. Molts ànims i fins ben aviat.
Moltes gràcies Anna!!!