A l’Avel·lí Serrano

És molt difícil, realment impossible per a mi, dir una persona en un poema. I més quan es tracta d’un gran home, d’una bellíssima persona i bon amic. Tot poema és una síntesi parcial, i més quan s’escriu en moments extrems i amb l’ànima i el cor trencats.

Per primer cop a Mots Muts Nats, hi haurà dos poemes en aquest post. Tots dos han estat a l’acte de comiat de l’Avel·lí d’aquest 21 de desembre. El primer el diu a ell -parcialment perquè com deia és impossible expressar tota la seva humanitat i personalitat en un poema. El segon ens diu a nosaltres, algunes emocions que ens ha deixat la seva pèrdua.

has arrelat
en nosaltres

roure
ple de
bonhomia
fortalesa
intel·ligència
saber fer

petites grans
llavors
que faran niu
per sempre més
a la nostra
escorça

aprendrem de tu
sempre
no t’oblidarem
mai
t’estimem
molt
.      un petó

20131221-204229.jpg

 

experimentsifusions

poesia

Comments (2)

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.

Time limit exceeded. Please complete the captcha once again.