volta
en espiral
la roda
que m’envolta
sens aturador
em xucla
fins al fons
quan se m’acaba
l’oxigen
coralls cristal·lins
d’una bellesa immaculada
em retornen
el somriure
d’una estrebada
forta
seca
i segura
m’impulso amunt
i ara
en la pau
del mar
el sol m’abraça
entre blau
i blau
