Tristesa d’infant en un rostre adult. Et reconeixes ben viva quan et palpes el rostre. Però aquest esquinç de sol ixent t’aboca a l’abisme d’un mar sense fons, negre i pudent com la gola d’un llop. Recuperes el senderi en un esforç sense precedents per redreçar la vida. Un cop a port, et tornes a llençar. Per viure.
Estrip
reconec el rostre
que em mossega
no en veig el cor
llepolia que
m’amanyaga el cos
per uns instants
i m ‘ e s t r i p a
de dalt
a
baix
talment un xai
a punt d’esquarterar
EL vol de l’ibis roig
«fa molt de temps que la Irene sap que n’hi ha prou amb fer un pas, que l’altre món és allà mateix, però vol quedar-se un dia més, vol sentir les històries que l’home li dóna de franc, encara que no ho senti tot, encara que de vegades faci una becaina, ¡aquesta veu li fa tant bé!»
«Fam de verds, de grocs, de rojos.»
«(…) jo buscaré un home que sàpiga explicar històries com ara tu, Rosálio, un home que parli amb mi, que em tracti com una persona i que, de torna, també tingui els ulls verds, si pot ser»
· L’espolsada: http://lespolsadallibres.blogspot.com/search/label/Maria%20Val%C3%A9ria%20Rezendeblogspot.com/search/label/Maria%20Val%C3%A9ria%20Rezende
· Neguit de pantorrilla: http://neguitdepantorrilla.blogspot.com/2009/04/el-vol-de-libis-roig.html
· Viu i llegeix: http://viuillegeix.wordpress.com/2009/07/29/el-vol-de-libis-roig-maria-valeria-rezende/