Escac

No entenc la nit. No entenc el dia. No entenc aquest jo que m’oprimeix. No entenc aquest jo i m’obsedeix. Vagarejo la ciutat com una autòmata. A la recerca de… de què? Del meu jo perdut? Trepitjo carrers. Albiro cels. Obro calaixos i armaris. Airejo els draps. Bruts i nets. Res. El meu jo no hi és. M’identifico amb res. Em sé despersonalitzada. Anhelo solidesa. Trobo dispersió. A la fi la llibreria. Què hi busco? Tan se val. Un llibre. Lletres impreses que em diguin. Tresors compartits de vides quotidianes. Històries de fantasia que m’obrin horitzons. Obro un llibre. Cares a la finestra, 20 dones poetes de parla anglesa del segle XX. Montserrat Abelló les tradueix. Me les diu. Em diu. May Sarton. “Ara esdevinc jo mateixa”:

Ara esdevinc jo mateixa. M’ha calgut
temps, molts anys i llocs:
He estat dissolta i trasbalsada,
he dut la cara d’altra gent,
he corregut embogida, com si el Temps hi fos,
terrible i vell, i m’avisés a crits:
“Afanya’t, o et moriràs abans de…”
(Què? Abans no arribi el matí?
O el final del poema sigui clar?
O l’amor segur dins la ciutat closa?)
Ara, ben quieta, ser aquí,
sentir el meu propi pes i densitat!
L’ombra negra sobre el paper
és la meva mà; l’ombra d’un mot,
mentre el pensament forma a qui el conforma,
cau pesant sobre la pàgina, se sent.
Tot es fusiona ara, s’amalgama
del desig a l’acció, de paraula a silenci,
la feina, l’amor, el temps i la cara
recollits en un sol gest
intens de créixer, com les plantes.
Tan lent com la fruita que madura,
fèrtil, despresa, i sempre consumida
cau però no exhaureix l’arrel,
perquè tot el poema sigui i doni,
creixi en mi per esdevenir cançó;
fet així i així arrelat per amor.
Ara hi ha temps i el Temps és jove.
Oh, en aquesta hora única visc
tota jo i no me’n moc.
Jo, la perseguida que embogida corria,
Para’t, para’t i atura el sol!

No us ha passat mai que un poema, una narració, una frase, us ha revelat la veritat que no trobàveu i us ha fet escac a l’interior?

“With freedom, books, flowers, and the moon, who could not be happy?”
Oscar Wilde

Efervescència

No puc. Necessito parar-me. Em cal un llapis. Un paper. Un mòbil. El que sigui. La nit. La nit s’escalfa avui. Que tu no hi ets. On és el llapis? On és el mòbil? Per què no els trobo? La nit escalfa avui. Que tu no hi ets. Em menysprea la lluna. I els estels em cremen. El brogit del carrer! Necessito escriure-ho! Calleu. Deixeu-me. Que no m’enteneu? No puc. No puc parar. El llapis. On és? Per què feu tant soroll? Deixeu-me. Necessito el llapis!

És aquí!!!

 

 

 

 

 

 

 

No heu tingut mai la necessitat imperiosa d’escriure?

“With freedom, books, flowers and the moon, who could not be happy?”
Oscar Wilde

Bellesa

No hi ha visió més infernal.
                                          La primera imatge. 

L a  p r i m e r a  e m o c i ó.
Seducció. Coneixença. Univers. Colors.

                                                    Esclaten.

I el sol.
  Matisa els tons.
Cremants. Seduïts pel negre. El negre. Elegància. Taca el paper. Mot a mot, paraula a paraula. Explica, sedueix, matisa. Eixampla colors i formes. Ara el vermell torna violeta. Emoció visceral d’un negre crepitant.

 
                                                      Compte

Avancem per paratges ignots.
                                                 Llunyans.
                                                                                Onírics.

Amb les paraules. Ens transporten. De bracet amb il·lustracions. Fantasies inimaginables. Bellesa inigualable.

No us agrada la bellesa dels mots?

“With freedom, books, flowers, and the moon, who could not be happy?”
Oscar Wilde