La dona trencada

La dona trencada, de Simone de Beauvoir. No tens cap dubte sobre el títol, quan acabes de llegir el llibre, tres històries de tres dones trencades, completament partides, que pateixen d’allò més en un viure que no entenen. Es creuen perfectes, invulnerables, però de cop es veuen estavellades als ulls dels altres. Dones que viuen aferrades als ideals, a allò que han fet i cregut sempre, que no preveuen el pas del temps, ans el contrari, s’hi revelen amb incomprensió. Simone de Beuvoir tenia 60 anys quan va publicar aquesta obra. O ja acusava el pas del temps o el preveia com un ganivet implacable que li cauria a sobre per obrir-la de dalt a baix.

La dona trencada es composa de tres històries. De tres dones. Totes destrossades per un motiu o un altre. Totes en busca d’un amor que desitgen amb totes les forces, que creuen que els pertany, però no els correspon -no almenys com elles voldrien; totes es creuen en possessió d’una veritat universal a la qual tothom s’ha de sotmetre, però que acaba sent, en realitat, el petit món particular que s’han ideat per a viure i sobreviure en un entorn que, sense saber-ho, els és d’allò més hostil.

No deixeu de llegir-la. No és perquè sí una de les veus més rellevants de la literatura francesa del segle XX.

Persèpolis: revolució… personal?

«No escric només sobre la meva vida; escric sobre la història del meu país, el que hi va passar durant la meva infància; sobre la situació política que s’hi va viure…» I falta que ens fa, que algú ens ho escrigui i ens ho expliqui. És un plaer llegir-ho en aquest còmic de la mà d’una autora que ha viscut els fets en primera persona.

Marjane Satrapi va néixer a l’Iran el 1969, com llegim al llibre «al si d’una família benestant i d’ideologia progressista». Actualment resideix a França, on l’any 2000 va publicar el primer volum de la «saga» Persèpolis. Norma editorial ha editat la versió catalana que aplega els 4 volums de Persèpolis, que l’agost de 2009 ja anava per la quarta edició.

Deia que ja ens cal que ens ho expliquin, el que ha passat i passa als països del Golf Pèrsic perquè probablement des de la nostra butaca europea en sabem de la missa la meitat. De les invasions i guerres successives, del que ha representat la Revolució islàmica, de la manca de llibertats i tants etcèteres. Probablement, almenys a mi, ens costaria força de llegir-ho en un assaig o en un llibre d’història, però fer-ho en aquest còmic escrit en primera persona i que ens relata la història d’un país des dels ulls d’una nena que es fa gran, potser se’ns fa més lleugera i agradable la lectura; més agradable, que no fàcil perquè, he de confessar-ho, alguns passatges m’han demanat més d’una lectura. Segurament pel meu desconeixement del món islàmic i de tot el que ha passat en aquesta zona al llarg de la història.

En definitiva, una lectura d’allò més recomanable!!! Persèpolis, Norma editorial, Barcelona, 2009. Per cert, que també se n’ha fet la pel·lícula, aquí en teniu la pàgina oficial: http://www.vertigofilms.es/persepolis/

Les bruixes d’Arnes

A vegades agraeixes entrar en un món de fantasia i evadir-te de la realitat. Fantasia? O és realitat el món màgic de les bruixes? Ho va ser? Segur que sí, no en tinc cap dubte. Una màgia tan ancestral i fabulosa, basada en cures naturals, no pot ser invenció. Però sigui cert o no, la veritat és que s’agraeix agafar Les bruixes d’Arnes, de David Martí. Com a primera novel·la no està malament, aconsegueix atrapar-te, fer-te somriure, però també que se’t posi la pell de gallina en alguns passatges i arrancar-te el plor en altres. Tot un repte prou ben aconseguit! Ara bé, tot s’ha de dir, no la recomanaria a qui busqui una novel·la de perfecció meridiana: hi ha algunes petites deficiències dramàtiques que no desvetllaré perquè no es tracta de llegir-la i buscar-les,i en algun moment s`’ns fa previsible. Tot i així, és una molt bona lectura d’estiu, passa ràpid, enganxa i entreté!

Les bruixes d’Arnes, David Martí, Edicions 62