Alícia al país de les meravelles

Recuperant els clàssics… infantils?

Doncs a vegades et ve de gust. Almenys a mi. Amb gairebé 40 anys i no havia llegit mai el best seller de Lewis Carroll. Per què no, aprofitar que Tim Burton ens l’ha tornat a posar en primera plana per aprofitar l’ocasió.
El resultat? Enganxada. Sort que és curt! No podia deixar de llegir les aventures de la jove protagonista. Saber com seria de fantàstica i fabulosa la història que li succeiria en el capítol següent. És cert que se n’han fet pel·lícules i segurament tenim en ment algunes escenes, com les que tenen relació amb la reina de cors. Però és ben bé igual. No hi fa res, senzillament, desitges continuar llegint. O si més no, és el que m’ha passat a mi.
Recomano que ho proveu. I ja em direu si hi esteu d’acord.

En el cafè de la joventut perduda

Record d’un París romàntic, romàntic per dolorós. Passeig per un París que hem vist en pel·lícules i llegit d’altres vegades, però tenyit de personatges histriònics, estranys; estranyament entranyables. El títol ja ens ho diu tot, En el cafè de la joventut perduda. El cafè és el centre neuràlgic de la novel·la. I el que hi passa? doncs la vida d’aquesta “joventut perduda”
Patrick Modiano, “el gran novel·lista de París de la segona meitat del segle XX” ens presenta la Louki i en les gairebé 140 pàgines de la novel·la assistim a la vida d’aquesta dona aparentment feble i estranya. Ens descriu els llocs per on passa, la gent amb qui es relaciona, i poc a poc, com un trencaclosques, anem muntant les pecees de la seva vida.
Modiano es posa a la pell de diferents personatges i així, és una sorpresa saber en cada, diguem-ne capítol, qui serà la veu narrativa.
Per a mi ha estat una descoberta. Espero que per a vosaltres també.
Patrick Modiano, En el cafè de la joventut perduda, Proa, 2008.

EL vol de l’ibis roig

La poesia no és només en vers, i aquest llibre ho demostra.

Un cop més, tenim el plaer de poder assaborir una novel·la basada en l’amor a les paraules, en la seva necessitat, el seu caràcter curatiu i psicològic. És la història d’un Sherezade brasiler que no sap llegir però sí explicar històries que ajuden a viure:

 

“fa molt de temps que la Irene sap que n’hi ha prou amb fer un pas, que l’altre món és allà mateix, però vol quedar-se un dia més, vol sentir les històries que l’home li dóna de franc, encara que no ho senti tot, encara que de vegades faci una becaina, ¡aquesta veu li fa tant bé!”

Paraules i colors. Perquè tenim a les mans, també, un llibre en colors, viu com tots els tons que hi planen. En Rosálio, el protagonista masculí, ens diu ja a la primera pàgina que té:

“Fam de verds, de grocs, de rojos.”

Una història que parla de persones amb vides tan desesperades, tan al límit, que de fet, l’únic que busquen, el seu somni principal, és obtenir una mica d’afecte. És el cas de la protagonista femenina, la Irene, i la seva amiga Anginha:

“(…) jo buscaré un home que sàpiga explicar històries com ara tu, Rosálio, un home que parli amb mi, que em tracti com una persona i que, de torna, també tingui els ulls verds, si pot ser”

Em recorda un passatge de la pel·lícula Solas, de Benito Zambrano. El teniu present?

A vegades és tan senzilla la felicitat… la Irene, només amb l’arribada de l’home, ja vol viure quan abans volia morir… és la força de l’amor i la tendresa. Tendre com el llibre, cru com la realitat d’uns personatges nascuts en la pobresa. Com ha escrit ja algú, ja és ben curiós que quan una monja vol escriure una novel·la se serveixi d’una prostituta i un home sense ni tan sols nom per a protagonitzar-la. Probablement perquè és una realitat que coneix, que forma part de la seva quotidianitat.
El vol de l’ibis roig potser no serà un best seller a les llibreries, però és clar que no ha passat desapercebut… N’han parlat:

· L’espolsada: http://lespolsadallibres.blogspot.com/search/label/Maria%20Val%C3%A9ria%20Rezendeblogspot.com/search/label/Maria%20Val%C3%A9ria%20Rezende
· Neguit de pantorrilla: http://neguitdepantorrilla.blogspot.com/2009/04/el-vol-de-libis-roig.html
· Viu i llegeix: http://viuillegeix.wordpress.com/2009/07/29/el-vol-de-libis-roig-maria-valeria-rezende/

Quan tots els colors es confabulen, neix l’alegria i la felicitat brilla amb un sol renovat, no ho dubteu. O si no ho teniu clar, llegiu-vos El vol de l’ibis roig i quan l’acabeu, veureu com em doneu la raó.

Què seria de la vida sense els colors i les paraules?