sóc
un gerro
d    ‘    a    i    r    e
entrellaçat amb el cel

tinc
.    s
.    e
.     t
.     de flors

sense veu
als peus
ni ànima
a les mans

busco un
camírefugi
ple
de roselles
roges
com la sang
que em circula
per les venes

alterada
i errant

foc
de neu
presa
em congela
el cor
i anul·la
l’esperit

foc
a neu
fosa
allibera
el llast
i obre
l’esperit