Desert verd

Per fi he pogut tenir una tarda sencera dedicada a la meva creació i a la fotopoesia… les coses van com van i això ha fet que des de finals de març que no publiqués al blog… perdoneu la desatenció…    😥

Però avui sí, i aquí teniu un dels resultats d’aquesta tarda, un nou fotopoema inspirat en en viatge, inspirat en Mongòlia… mentre ja vaig pensant en els que vindran aquest estiu…  😉

desmuntar2

poesiaexperimentsifusions

Dona

Nua

Plantaré el cos
en un racó de mi
sentiré la nit
a flor de pell
m’endinsaré en el joc
solitari d’aprendre
de mi
el que em manca
per viure

Plantaré el cos
arran de vida
i jugaré
a no estavellar-ne
la resta

 

 

Per aquest 8 de març de 2016, vull recuperar un poema del meu primer llibre, L’illa de la flor, ‘Dona’, il·lustrat per la Fina Veciana.
Feliç Dia Internacional de la Dona!!!

poesia