ningú no
coneix
el meu silenci
.           què amaga
.           ni què anhela

és un silenci
cec i solitari
que m’ennuega

p
o
c

a

p
o
c

comsires

aquest temps
canviant
de primavera
s’ennnuvola
quan el teu rostre
es marceix
de dolor

inconformista i
lluitadora
cerco
entre el pol·len
una llavor
d’esprança
i et pol·linitzo
en una abraçada
de sol
esplèndida

si un dia tornaves
amor
et daria el meu cos
de rosella desclosa
escriuríem la gesta
del cavaller sense sella
i aniríem enllà
per la prada en conquesta

si un dia tornaves
amor
cavalcaries a llom
la rosella enllunada
i t’obriria el prat
ben vermell de rosada

si un dia tornaves
amor
ai, si un dia tornaves

(Recordant la poesia de Maria Mercè Marçal, no sé ben bé perquè, m’ha sortit aquesta…)