Estrip

reconec el rostre
que em mossega

no en veig el cor

llepolia que
m’amanyaga el cos
per uns instants

i m ‘ e  s   t    r     i      p          a

de dalt
    a
    baix

talment un xai
a punt d’esquarterar

Atrapada

en una nit
de sol en blanc
recullo estels
i els sembro

atrapada
pels colors
que desafien
la fosca
em deixo endur
vers noséon
i em converteixo
en somriure