et veig
en les mans
tremoloses
un desvari
blanc
de dolces
magnòlies
que em commou

no et sé
llegir
però et recullo
els pètals
i en faig
una rosa
blanca
que ens durà
el senderi

(A vegades, anant en moto, has de parar-te i escriure… i pot sortir el poema que teniu a sota, per exemple, i que espero que us agradi!)

el tron
descastat
de l’alba
escup
tempestes
de cristall
contra
el gel

retornen
guspires
de vidres
ensangonats
que bramen
i esquincen
de cremor
l’ànima