Em plou el cor

El primer projecte literari que vaig fer públic. Corria l’any 2003 i es començava a parlar de llibres digitals i d’autopublicació. Tot plegat, consistia en penjar un pdf al web que podies descarregar-te gratuïtament. El web era Joescric.com. Inquieta com sóc, ho vaig provar. I hi vaig publicar el poemari Em plou el cor, que va ser guardonat com a finalista al I Premi de poesia.

Em plou el cor és, sens dubte, allò que tots hem viscut i vivim, allò que totes sentim.
En algun moment de la vida. I ens fa patir. I ens fa viure.

El web ja no existeix i per tant no us podeu descarregar el poemari, però us deixo aquí una mostra d’alguns poemes d’aquesta primera obra que, qui sap, potser algun dia veurà la llum definitivament en forma de llibre o… qui sap en quina forma renaixerà…


si entre tu i jo
no hi cap ni l’alè
d’un bes

per què no et veig el rostre?


plou el meu cor
i un follet         v  o  l  a
cap a tu
net i clar com el
cel ras

et crido

dins meu
plora un
bes
no donat

et crido

vora l’alba
del teu cor
un silenci
profund i amarg
no em deixa
posseir-                  te

et crido

crido el teu nom
entre la gentgentgentgentgent

et crido

no és un joc

p
l
o
r
o


trenco la tanca
et toco
trobo la tela
que t’envolta el cor


com llunes terrestres
els llums de la platja
em porten a tu
Em mires atentament
obres els dits
i els omples de carn
Em moldeges el cos
com un pastisser
i a pas lent
bufes la massa


obro la nit
M’abraça
Somriu
el teu sexe
en neguits
de cristall

Em tallo


enyoro l’escalfor
d’una paraula
dita a cau d’orella
El tènue bes
d’una rosada
La pell suau
d’una carícia

Enyor
que l’avui
desespera

Avui
que la carícia
sols pot ser
si és robada