Travessar la immensitat, m’ha impactat. Viatjar a través del desert, l’estepa i les muntanyes de Mongòlia sense trepitjar quasi carreteres, en contacte i comunió total amb la naturalesa, veient només alguns nòmades aquí i allà, no m’ha deixat indiferent. Hores i hores de furgoneta per camins que no en són, de camins, m’han embadocat amb l’exterior i m’han endinsat en mi mateixa.

Així han nascut aquests fotopoemes, d’un diari de viatge molt especial, d’una fotografia que he fet cada dia de l’etapa i a la qual he escrit un poema in situ, o d’un poema que ha suscitat una imatge. Mongòlia, terra de visions inabastables. Exterior i interior. L’àmplia natura i jo. Interior i exterior. O és tot el mateix?

Sigui com sigui, he de confessar que aquest projecte és molt especial per a mi, perquè per primer cop conjugo les meves tres grans passions: el viatge, la fotografia i la poesia. Tan sols desitjo que l’assaboriu i el gaudiu com jo ho he fet creant-lo i vivint-lo.

Es tracta d’un projecte, que no un llibre en el sentit clàssic del terme, donat que és una capsa amb postals que són fotopoemes, postals com aquelles que ens enviàvem quan anàvem de viatge fa ja uns quants anys. Cada fotopoema és una postal, que es podria enviar. I tot el conjunt de postals expliquen una història, la del viatge interior que vaig viure per aquestes terres. 

T’agrada? En vols un?

Et deixo un parell de fotopoemes de Viatge interior. Mongòlia 2015.

Si vols un exemplar de la capsa de postals-fotopoemes, envia’m un correu electrònic, són a 10€ + despeses d’enviament.