Una descoberta de les que et deixen sense alè. Escriptura i il·lustració s’uneixen per oferir-nos un univers emocional que no per quotidià deixa de colpir-nos. De fet, potser és precisament, aquesta quotidianitat que ens arriba ben endins, amanida d’una bona dosi poètico-estètica.
«no sé qué haré de mayor
pero sé que siempre jugaréporque los juegosme los invento yo»
Així comença el llibre.
«creoenlospróximoscincominutos»
I així acaba.
Entre l’un i l’altre, un seguit de reflexions-poemes-il·lustrats que no poden deixar-nos indiferents. Llegint-lo és impossible no identificar-se amb alguna, o més d’una, de les dones que hi prenen veu i vot, que decideixen i dubten, que somien i toquen de peus a terra.
Un llibre d’aquells per dur a sobre i obrir per la pàgina que l’atzar ens prepara i deixar-se endur per aquell missatge; o per buscar-hi aquella paraula que se t’ha quedat clavada al cor i defuig la sortida.
Reitero, tota una descoberta.
Mujeres, de Lola Roig i Toni Martínez, ed. thule, 2009
