M’ha decebut. Em sap molt greu dir-ho perquè m’apassionen algunes novel·les de Mercè Rodoreda, però aquests quatre contes infantils em semblen d’allò més desafortunats. Sobretot, perquè una criatura no entén el llenguatge que s’hi utilitza. Ho sento, però no podem començar un conteper a infants així:

«Eren quatre minyons amb els quals ara farem coneixença. Es deien Panxona, Camosí, Pinyol i Rabassona. Vivien en una casa xica, fora poblat, enclotada en una vall tota gerdor.»

No m’imagino llegint aquest inici a cap infant i esperant rebre la seva atenció. Ni ara, ni fa cinquanta anys.

D’altra banda, les històries, contràriament al que ens té acostumades la Rodoreda amb les seves novel·les, són d’una simplicitat que potser no cal, per molt que siguin per a infants.

En fi, que el contrast entre la dificultat lingüística i la simplicitat de la història a mi no m’ha convençut. Però només és una opinió. I d’algú que ho ha llegit quasi tot de la Rodoreda amb devoció!