Talment com una lletania, aquesta frase es va repetint al llarg de la novel.la. Clou tots els capítols. És present, molt present. Hi ha algun motiu? Cel rogent, pluja o vent, resa la dita… Sí?

Colors és, sens dubte, una obra plàstica, descriptiva fins a l’últim detall, de principi a fi.

Un enterrament. Una fugida. Un imprevist. La vida pot ser molt intensa en un sol dia. Fugim del dolor i la incertesa. Però ens movem realment? Canviem?

.

Negre: Un accident. Mort. La fugida. Robatori. Vil.la Maria
Verd: Un poble. Diferent. Estrany? Natura. Puresa
Groc: Els camps. La sega. Ritual.
Vermell: Comencen les preguntes. Voler saber. Voler entendre. Necessitat humana. Parla el cel. Rogent. Personatge omnipresent.
Gris: Toca tornar. La jornada al poble s’ha acabat. I també la història arriba a la seva fi…

«L’home del banyador percep la seva jornada del 14 de juliol com una més; veu la vida com un absurd continu que l’exalta i el deprimeix a parts iguals, entre altres coses perquè no té gaire clar quin és el seu paper en aquest món; és una figura dual de passió i racionalitat, una contradicció ambulant que necessita trobar-se en situacions com aquesta.»

Colors, de Jordi Coroninas i Julián. Abadia Editors. 2009. Llegiu aquí una entrevista amb l’autor.