I el ressò de les muntanyes

i-el-resso-de-les-muntanyes_9788429771046.jpg
Khaled Hosseini

«I el ressò de les muntanyes és una novel·la extraordinària, lectura obligada per a qualsevol persona interessada en el que significa estar viu». USA Today

«Khaled Hosseini és un contador d’històries realment amb talent. Les seves vives descripcions dels personatges, dels ambients i de les emocions no s’esgoten mai». The Times

“Tanca els ulls, mentre la cafetera comença a borbollejar, i darrere les parpelles hi troba uns turons que s’eleven suaument i un cel que s’alça alt i blau, i el sol que es pon darrere un molí, i sempre, sempre, les serralades boiroses que van desapareixent en l’horitzó.”

I el ressò de les muntanyes és el tercer llibre de Khaled Hosseini, que ja em va sorprendre amb El caçador d’estels. Em faltarà Mil sol esplèndids per a tenir la seva obra completa amb mi.

No sé si heu llegit res d’en Hosseini . Si no ho heu fet, us el recomano (si cliqueu la caixa d’aquí dalt, anireu al web d’Edicions 62 i podreu fullejar el llibre). És un autor que et transporta, sigui a Kabul, a l’Afganistan rural, a París o als Estats Units. Ens dibuixa tan clarament els personatges que no podem fer altra cosa que entrar-hi. A I el ressò de les muntanyes, a més, encadena les històries, els personatges, duent-nos d’un lloc a un altre amb una facilitat fascinant. No pots cansar-te de la novel·la perquè cada història, de fet, és tan diferent l’una de l’altra, que semblen talment subhistòries lligades entre sí per un fil molt prim -o molt gruixut, segons com es miri.

A I el ressò de les muntanyes, Hosseini ens posa contra les cordes, ens endinsa en l’amor filial, en l’amor paternal, i ens increpa sobre els límits que poden tenir en cada un de nosaltres. És lícit deixar el teu fill o filla en mans d’un altre perquè tindrà millor vida? Ho és renunciar a la teva vida per a cuidar un pare? Hi trobarem de tot, en aquesta novel·la, i la decisió final serà nostra.

La Pari i l’Abdullah, dos germans obligats a separar-se ben aviat, són el nexe de la història, que ens porta a conèixer també en Nabi, en Markus, en Suleiman, la Nila i tants d’altres. Per a mi és d’aquelles novel·les en què la trama deixa pas als personatges i les emocions. Si la llegiu, ja m’ho direu!

Un dels personatges de I el ressò de les muntanyes és la Nila Wadhati, poetessa. Em permetreu una petita llicència. M’agradaria saber què en penseu, d’aquestes dues cites en relació a l’escriptura:

Nila: “Veig el procés creatiu com una tasca necessàriament rapinyaire. Grati una mica sota un text bonic, Monsieur Boustouler, i hi trobarà tota mena de deshonres. Crear significa destrossar la vida d’altres persones, convertir-los en participants involuntaris i indisposats. Els robes els desitjos i els somnis, els prens els defectes i el patiment. I ho fas conscientment.”

Pari: “La maman era una escriptora amb talent. La Pari ha llegit totes les paraules que va escriure en francès i també tots els poemes que va traduir del persa. La força i la bellesa de la seva escriptura són innegables. Però, si la versió de la seva vida que la maman va donar a l’entrevista era mentida, llavors, d’on sortien les idees i les imatges presents en la seva obra? On era la font d’unes paraules que eren sinceres i boniques, brutals i tristes? Era senzillament una xarlatana amb talent? Una maga amb bolígraf per vareta, capaç de commoure el públic evocant emocions que ella mateixa no havia conegut mai? Això era possible?”

I el ressò de les muntanyes, Khaled Hosseini, Edicions 62, 2013.

criticaliteraria

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Time limit exceeded. Please complete the captcha once again.