En el país de la nube blanca

en-el-pais-de-la-nube-blanca«Una capa blanca de algodón extendida a lo largo ocultaba la vista de la tierra. Si los marineros no hubieran asegurado a los viajeros que la isla del Sur se ocultaba ahí detrás, el fenómeno de la nube no habría despertado especial atención.
Sólo cuando se acercaron a la costa, se fueron dibujando las montañas en la niebla, peñas de contorno escarpado, tras las cuales se amontonaban de nuevo las nubes. Era algo raro, como si la montaña estuviera suspendida en un blanco luminoso de algodón.»

En el país de la nube blanca és la primera novel·la de la trilogia que Sarah Lark (Christiane Gohl) situa a Nova Zelanda. Ens endinsa en el món de la colonització, com els blancs van ocupar les terres dels maorís, la relació que hi van establir i les vides que hi van forjar.

És una novel·la bàsicament femenina, donat que si bé els personatges masculins hi tenen pes important, són les dones qui dominen la història, especialment Gwyneira i Helen, però també les nens òrfenes. Totes elles agafen un vaixell a Anglaterra rumb a Nova Zelanda, on els espera un destí ben desconegut. Les dues dones hi van per a casar-se amb persones que no coneixen; les nenes per a servir families de colons. La vida no sempre és ni com volem ni com ens esperem, però la lluita per tal que s’hi assembli al màxim, no defalleix en aquestes dones que passen per totes les viscissituds imaginables i per imaginar.

Reconec que em va agradar llegir-la (ja fa un temps que ho vaig fer). És una novel·la fàcil, entretinguda i amena, si bé en algun moment se m’ha fet un pèl pesada, potser perquè mantenir la tensió narrativa en més de 700 pàgines ha de ser força complicat. Però m’ha agradat prou com per a impulsar-me a llegir el segon llibre de la trilogia, La canción de los maoríes, i posar a la llista de pendents el tercer, El grito de la tierra. Us la recomano si voleu una lectura fresca amb què distreure-us.

Si abans us ve de gust llegir alguns comentaris força detallats, us suggereixo aquests dos, el d’El búho entre libros i el de la Devoradora de libros.

“El lago reflejaba las formaciones de nubes en el cielo y las peñas que sobresalían en el prado hacían pensar en unos dientes enormes que acabasen de hincarse en la alfombra de hierba o en un ejército de gigantes que fueran a cobrar vida de un momento a otro.”

En el país de la nube blanca, Sarah Lark, Ediciones B, 2011.

criticaliteraria

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Time limit exceeded. Please complete the captcha once again.