“Només mitjançant l’art podem sortir de nosaltres mateixos, saber el que l’altre veu des d’aquest univers que no és el mateix que el nostre i els paisatges del qual ens són tan desconeguts com els que hi pot haver a la lluna”
Marcel Proust

En aquest darrer Àtom prevacacional, em ve de gust reflexionar sobre allò que estimo, l’art, la cultura, la creació. I fer-ho en un moment en què els dos governs, el català i l’espanyol, ja han començat a caminar.

Em vé de gust reflexionar sobre la cultura, l’art, la creació. Sobre com l’entenc. O com no l´entenc.

No l’entenc com una activitat elitista i al servei només d’alguns i algunes, no l’entenc com una activitat suprema i sublim que només poden entendre, sentir i gaudir uns pocs escollits. No l’entenc des d’un punt de vista exclusiu i exclusivista.

Sí que l’entenc com la meravella que ens arriba al cor i a l’ànima, que ens diu i conforma, que ens enamora o angoixa. Entenc l’art, la creació i la cultura al servei de tots i totes, a l’abast de tots i totes, tant per a crear-lo com per a gaudir-lo, viure’l i sentir-lo.

Espero i desitjo que aquesta voluntat d’accés públic, obert i universal a la cultura, que aquesta certesa que la cultura és un dret de ciutadania, que ens diu i conforma individualment i col·lectivament també impregni el fer de la consellera i el ministre. Bon estiu!

«Transmitid la cultura a todo el mundo, sin distinción de razas ni de categorías»
Confucio

Article publicat a Club Còrtum el 25 de juliol del 2018