Quan la normalitat viu desvirtuada, acabem donant relleu a fets que no n’haurien de tenir per si mateixos; fets que haurien de formar part d’aquesta normalitat. M’explico.

Aquest cap de setmana el ministre de Cultura i Esports del Govern espanyol, José Guirao, ha visitat la 36 Setmana del Llibre en Català i ha donat suport als editors i a la llengua i la cultura catalanes. El fet noticiable és que un ministre espanyol visiti La Setmana, perquè en 36 anys d’història no havia passat mai. Sí? El fet rellevant ha de ser que el ministre vingui a La Setmana? Ho seria, si anés a la Feria del Libro de Madrid? No, oi? Doncs aquí hauria de ser igual. El fet noticiable haurien de ser les seves declaracions i propostes, i la seva assistència s’hauria de veure com un fet d’allò més normal.

Seguim. El ministre, en aquesta visita, explica que el seu Ministeri homenatjarà l’escriptora Mercè Rodoreda amb un acte a Madrid i un altre a Barcelona en el 110 aniversari del seu naixement. En algun mitjà de comunicació llegim que per a “justificar” aquest homenatge –expressió del periodista- el ministre reivindica la creació literària en totes les llengües de l’Estat. De debò que ho ha de justificar? Crec que no, que simplement ha d’explicar, i explica, el perquè i el què de l’homenatge. O és que se’ns ocorreria de demanar-li que justifiqui un homenatge a Cervantes?

Vivim en un Estat plurilingüe i pluricultural i la normalitat és que les estructures d’aquest Estat donin suport, defensin i promocionin l’acció cultural en totes les llengües que s’hi expressen. Aquesta és –hauria de ser- la normalitat, que fins ara no coneixíem. Aquest cap de setmana hem constatat, un cop més, que ha començat un nou camí en la política espanyola.

Seguirem caminant, seguirem obrint camins.

Article publicat a Club Còrtum el 19 de setembre de 2018