Ella ha sido asesinada,
y por eso mismo, hoy,
algo ha muerto
-y ya son muchas, demasiadas muertes-
en el alma y en las entrañas
de cada uno de los hombres
de este mundo.
               Miguel Gane, Ahora que ya bailas

Ahora que ya bailas és un cant a la fortalesa de les dones silenciades per la violència masclista, un cant a l’optimisme, a la lluita, contra la resignació. És el cant d’un jove poeta que crida i crida ben fort i ben endins per tal que arribi ben lluny i ben enfora, com un exorcisme que ens allibera dels fantasmes opressors del masclisme. Ahora que ya bailas és el segon poemari del jove Miguel Gane.

Ahora que ya bailas és un llibre poètic, sí, però d’una poesia tan carregada de futur, com va escriure Gabriel Celaya, que ens invita a reflexionar. Aquest tipus d’escriptura, tan allunyada de l’amor romàntic, és la que trenca esquemes i ens bufeteja per recrodar-nos que som en una altra època, en una altra era, en la qual les princeses no vesteixen de rosa ni necessiten els cavallers perquè les salvin. Una època en la qual ja no acceptem submissions, i en la qual tenim clar, com Eduardo Galeano, que “El miedo de la mujer a la violencia del hombre, es el espejo del hombre a la mujer sin miedo”. I diem ben alt i clar que no, que no tenim por, i que lluitarem amb totes les armes, també la poesia. Perquè ens volem vives i lliures.

Sí, la poesia i la literatura són també elements de lluita, eines potents que poden canviar paradigmes, i és per això que em demano si no caldria fomentar aquest tipus de literatura entre la gent jove, la més jove, que copa estadístiques esfereïdores d’agressions sexuals.

Y siento las veces que callé
cuando todo esto te estaba pasando.
Lo siento de verdad,
pero quiero prometerte una cosa:
a partir de ahora, ya no más.
Que si me necesitas
aquí estaré para luchar,
pero no por ti,
sino contigo.
Valiente
               Miguel Gane, Ahora que ya bailas

Article publicat a Club Còrtum el 15 de maig de 2019