Final d’etapa

La vida està feta d’etapes, i crec que l’etapa fructífera d’aquest blog ha arribat a un punt d’inflexió que em demana una aturada, o millor dit, una parada conscient, meditada i compartida amb les persones que em seguiu.

Hi he viscut moltes il·lusions i moments apassionants, en aquest projecte, però ja fa temps que l’actualitzo poc i sou diverses les persones que m’heu preguntat si ho havia deixat.

Doncs ara sí, ara he pres, com deia, la decisió conscient i meditada de fer una aturada tècnica. Això no vol dir que tanqui el blog ni que el projecte de MOTS MUTS NATS desaparegui. De fet, qui sap, potser l’acabo repensant i torno d’aquí a un temps amb una proposta crescuda. Però necessitava aquest espai de sinceritat amb vosaltres, perquè la regularitat en actualitzar-lo ja feia temps que brillava per la seva absència.

Un espai de sinceritat dedicat a totes les persones que em seguiu. Un espai per donar-vos les gràcies per la vostra confiança i per l’empenta que m’heu donat tots aquests anys en saber que hi havia algú a l’altre costat.

Així que MOLTES GRÀCIES!!!

Ens seguim llegint!

PD: Em podeu trobar a les xarxes socials:
twitter: @iolandapamies
facebook: https://www.facebook.com/iolanda.pamiesrimbau
instagram: @iolandapamies

SaveSave

SaveSave

SaveSave

Quan les venes esclaten

Darrer post abans de vancances!!!

I m’ha vingut de gust recuperar per a vosaltres aquest text escrit el 2004, que és de fet la presentació del cd de L’illa de la flor, el meu primer llibre. Avui us el presento muntat sobre una foto d’un paratge molt especial de Mongòlia.

Desitjo que gaudiu de l’estiu i que sigui d’allò més creatiu!

venes

articles

1 2 3 7