El secret més ben guardat de la literatura catalana…?

Encetem dècada amb un llibre que genera controvèrsia, misteri i erotisme…

Els Quaderns d’en Marc, un dels llibres més polèmics i populars de la història recent de la literatura catalana, és encara avui un misteri: ningú sap quan, ni com, ni qui el va escriure. Males llengües el van atribuir a Manuel de Pedrolo, però aquest ho va desmentir sempre, i de moment no se sap res més. Aquesta novel·la eròtica, desenfadada, divertida i picant, explica, amb detall, les aventures d’en Marc, un personatge que es dedica en exclusiva a una activitat frenètica: el descobriment dels cossos de les dones més atractives i descarades de Catalunya. En aquesta història sorprenentment vibrant i ben escrita, on no manca la tendresa, hi caben totes les fantasies eròtiques imaginables, i el sexe, lluny de ser un tabú o una repressió, és una festa contínua i inacabable. Qui vulgui un llibre ben escrit, aquí el té. I qui vulgui altres coses…”

És el text de la contraportada d’Els Quaderns d’en Marc, d’autor an
ònim i en aquest cas publicat el març del 2001 per La Magrana. El primer cop que va veure la llum, però, va ser l’any 1986 gràcies a l’editorial El Llamp.

Potser no és Manuel de Pedrolo l’autor d’aquesta extensa novel·la eròtica -més de 600 pàgines-, però no hi ha dubte que la bellesa d’alguns passatges, la descripció que ens dóna a conèixer, ens apropa i ens enganxa als personatges i les seves històries, no poden haver sortit d’unes mans maldestres ni inexpertes… en l’art de l’escriptura. Pedrolo? Fuster? Pere Quart? Estellés? Potser algun dia es desvetllarà el secret; ara només podem especular qui és aquest autor a qui de tant en tant se li escapen mots com “prompte”, “agarrat”… Un autor que segons sembla és conegut, a jutjar pel que ens explica a la introducció, quan situa l’acció l’any 1968 i ens diu que una persona li confia els quaderns per si pot utilitzar les seves relacions editorials per a publicar-los; i d’ell mateix ens diu que ha “demostrat, amb els meus escrits, que dins del que permetia la situació, i amb això al·ludia sobretot la censura, no em deixava impressionar per cap tabú”.

Una dada més: recordeu aquell “Catalunya serà cristiana o no serà”? atribuït al bisbe Torres i Bages? Posteriorment se n’han fet diverses interpretacions, segurament una de les més populars va ser la de Fuster: “el País Valencià serà d’esquerres o no serà”. I el nostre llibre comença així: “Catalunya serà eròtica o no serà!” Per bé que no té perquè ser un indici de res, aquesta coincidència… Quanta gent no ha utlitzat la famosa frase segons la seva conveniència!

Afegim més llenya al foc, o menys, Enric Borràs, editor d’El Llamp -qui va publicar la primera edició del llibre i qui, doncs, va rebre els quaderns anònims- afirma en aquest article ( http://www.vilaweb.cat/mailobert/1357545/article.html ) que està convençut que l’autor és Pedrolo, per bé que l’escriptor sempre ho va negar…

I per a continuar servint la polèmica, avui buscava informació possible sobre el llibre a internet, i en un blog ( http://karkinyoli.bloc.cat/post/7123/217062 )s’hi plantejava un altre dubte: l’ha escrit un home? o una dona? Jo, com la karkinyoli, no ho tinc clar. El protagonista és un home, sí, però perquè l’ha d’haver escrit un home? Segur que és tan evident?

Ah, i subscric que per bé que pertot es planteja com una de les obres més polèmiques de la literatura catalana… voleu dir que és gaire coneguda?

És evident, doncs, que Els Quaderns d’en Marc, a part d’una gran novel·la que enganxa, plena de sensualitat i ben escrita, té el gust afegit d’obsedir-nos -en el bon sentit de la paraula- per a descobrir qui ha estat l’amo -o l’ama- de la ploma que ha estampat les paraules en boca del Marc.

El misteri està servit! Per fi una mica de dubte en la literatura d’aquest país…

PD: Em resta llegir Obres púbiques, del Pedrolo, per a poder comparar…

Bon any!!!

El Nadal d’un nen a Gal·les

Un conte? Una successió de records? Un poema en prosa? Estampes i postals d’un passat impertorbable?

Probablement El Nadal d’un nen a Gal·les és tot això i més. Unes poques pàgines que ens transporten al món màgic de Dylan Thomas, d’una bellesa poètica que ens captiva des del primer moment:

“Tots els Nadals rodolen cap a les dues llengües de mar, com una lluna freda i impetuosa, que corre pel cel que era el nostre carrer; i es detenen al caire mateix de les onades de voravius de gel on es glacen els peixos, i jo endinso les mans a la neu i en trec la primera cosa que hi trobo.”

Però Thomas no ens escatima ni un bri d’ironia, ni una gota d’imaginació -innocent o no- amb l’objectiu de transportar-nos literalment al petit poblet de Gal·les, durant els nadals dels anys vint, vistos en ulls de nen:

“I quan els bombers van tancar la mànega i encara eren al menjador ple de fum i d’aigua, la tieta d’en Jim, la senyoreta Prothero, baixà les escales i se’ls quedà mirant. En Jim i jo vam esperar, molt callats, per sentir el que els anava a dir. Perquè sempre deia allò més escaient, sempre. Contemplà els tres bombers amb els seus cascs lluents, palplantats entre tot aquell fum i cendres i boles de neu a mig fondre, i va dir:
– ¿Que els agradaria alguna cosa per llegir?”

I un altre fragment, un encadenat d’imatges d’unabellesa plàstica inqüestionable que ben bé podria ser un petit poema en prosa, potser?:

“La nostra neu no l’escampaven les poalades de calç que queien del cel, sinó que arribava com un mantell sortit de terra i nedava i s’escapolia dels braços i de les mans i dels cossos dels arbres; la neu creixia durant la nit a les teulades de les cases com molsa pura i antiga, recobria les parets com una heura blanca que enfarinava el carrer i obria el cancell com una tempesta balba i entumida de blanques felicitacions nadalenques estripades a bocinets.”

I entre tant de blanc en uns nadals de records sempre nevats, una mica de color entre els “regals inútils”:

“(…)i un bloc de dibuix en què podia pintar l’herba, els arbres, el mar i els animals del color que jo volgués, de manera que les enlluernadores ovelles de color blau cel encara pasturen al camp vermell sota ocells d’un verd pèsol amb becs irisats.”

En definitiva, una lectura recomanable per a una estoneta de descans: El Nadal d’un nen a Gal·les, de Dylan Thomas, editat per El cercle de VIENA el 2008 en edició bilingüe i il·lustrada per Pep Montserrat.

Des de Moçambic…

“Quan al món ja no hi havia tinta,
el poeta va fer servir la pròpia sang.
Com que no tenia paper,
va escriure damunt del propi cos.
Així va néixer la veu,
el riu ancorat en ell mateix.
Com la sang:
sense deu ni desembocadura”

Mia Couto, Un riu que es diu temps, una casa que es diu terra. Edicions 62

Senzillament, genial. Poesia i domini del llenguatge en una novel·la plena de sensibilitat ancestral. De la ploma d’un autor moçambiquès que ha estat, per a mi, tota una troballa.
Molt recomanable.

1 15 16 17