L’oruga poruga

poruga
.         l’oruga treu el cap de dins la poma massa madura
fa fred          té por
.         però la casa se li desfà a sobre
de primer pensa que tancarà els ulls i sortirà corrents     corrents sense mirar ni enrere ni endavant
al final però
.         el dia tan ufà
.         el sol tan esplèndid
li fan obrir els ulls de bat a bat

i surt
.         amb els ulls oberts
.         i el dins tancat     tremolant

poc a poc se li dibuixa un somriure als llavis
li agrada el món que veu
.         la bellesa pren lloc a la por
i pensa que tan de bo hagués sortit abans del seu cau podrit

si hagués estat més valenta…

però què carai, ara ho és!

mira la poma
.         li sap greu deixar-la després de tants anys de companyonia
.         però no té alternativa si vol seguir el camí de la llum
.         se la mira
.         l’abraça
.         li fa un petó de tendresa

i comença a caminar cap al sol

narrativa

 

1 2 3 19