El record m’atenalla. La visió em martelleja. La veu m’erosiona. El so. Constant. Persistent. Insistent. Rumoreig de fons ininteligible. Present. Massa present. Desvia l’atenció. Perverteix la concentració. I el sol? No ve. No asseca el verd. I aquesta olor. A herba fresca. Viva. Que ni ngú gosa de tallar. Creix i voleia lliure. No té records. No ha d’esborrar cap imatge. L’olor. Quina olor feia? Per què no ho recordo? Feia olor. Feia olor. Havia de fer alguna olor. No puc haver-ho oblidat. No puc oblidar. La imatge. El so. La veu. Aquella veu calmada, serena, segura. M’irrita. Com pot tenir algú tanta seguretat davant de situacions desestabilitzadores? Mai ho he pogut comprendre. Mai ho entendré.
La incomprensió m’atenalla. La soledat em martelleja. El seu record m’erosiona. I el sol que no hi és. Que no asseca el verd. Que no m’escalfa l’alè. No m’ajuda. No hi és. No hi és. No hi és. El sol
