Plou. No entenc la pluja. Aquest repicar constant que m’atenalla el cervell. No hi ha llamps. Ni trons. No hi ha tempesta. Només pluja. Contínua. Constant. Repicant.

Vinc fins a tu. Ben poc a poc. Et sento el batec. L’alè. Acompassat. Tranquil. I no oblido el record del mar. Tan present. Sempre. Tan a prop i

fas olor a terra.

Amb fermesa d’infant, somriure de seda i mirada expectant em dono avui a la vida. I agafo un tren sens rumb que em du a la lluna.