Poesia

Clica als poemes si vols llegir-los sencers

Plantaré el cos
en un racó de mi
sentiré la nit

paraules
extraviades
recorren indrets

A l’hivern de la memòria

a l’hivern
de la memòria
els records es glacen

sóc
un gerro
d ‘ a i r e

sense veu
als peus
ni ànima

foc
de neu
presa

tremolor
a les mans
i el cor

Escriurem els
noms amb
flors rosades

El somriure no vol ploure

al país
de la neu
eterna

El país de la neu eterna

sí
he sentit el batec
de la neu eterna

Han de viure els poemes!!!

No
avui la nit
no vol ploure

m’he buidat
de jocs les mans
he abortat

ningú no
coneix
el meu silenci

aquest temps
canviant
de primavera

Si un dia tornaves

si un dia tornaves
amor
et daria el meu cos

floreix
la lluna
i un gladiol

trenco el gel
d’una partida
perduda

Has vist?
Fa pampallugues
Ara sí

com llunes
terrestres
els llums

et voldria
de nit
la pell

plouen
estels
de colors

et veig
en les mans
tremoloses

Guspires de vidres

el tron
descastat
de l’alba

he vist
el teu rostre
mirar la

horitzó dispers
en llavis
inquiets

amanyaga’m
no oblidis el
meu gest que

un bes
de gessamí
es desfulla

glaç
de foc
vidres

Paraules encadenades

paraules
encadenades al vent
conformen el poema

picotejo
les flors
que l’alba

cos d’infant
perdut
en un manyoc

obrir
els ulls
després

plouen estels
al meu cap
finestra

reconec el rostre
que em mossega
no en veig el cor

Enrogirem la terra

despertaré
el foc
per encentre’t

gota a gota
la vida
de suor

t’esberlaré
el cos
com una magrana