Quan les venes esclaten, el cor glateix i el cervell es dispara. Quan dins nostre un garbuix de sentiments i idees lluita per sortir. Quan perdem la por i ens obrim al món. Quan no hi ha demà sense disparar el que duem a dintre… comença l’acte creatiu. Ens deixem fluir i viuen els poemes. Ens alliberem del dolor i la tendresa en compartir-les amb el full en blanc.
Quan les venes esclaten, els poemes agafen forma i cos, són matèria feta de l’aire que respirem. Comença el camí tortuós de saber què volem dir. El poema ens revelarà el nostre interior. El poema: el nostre món entre els marges del full en blanc; el nostre món: lletres negres que taquen la virginitat papírica.
Quan les venes han esclatat i són ben buides, s’imposa el repòs i la recuperació. També el poema necessita descansar per créixer. Sols amb el temps podrem entendre i reviure el que hem plasmat al paper. El poema prendrà volada, serà dit i llegit…. i deixarà de ser nostre; aleshores perdrem tota exclusivitat de sentir, de veure i creure.
——————————————————————-
L’any 2004 arriba la primera publicació editada en paper: l’illa de la flor. Un llibre a tres mans que conté poesia, pintura i multimèdia.
El llibre s’obre per dues cares: «del traç a la ploma», on els quadres han inspirat els poemes; «de la ploma al traç», on els poemes han inspirat els quadres. I al mig, un cd multimèdia per tal que cadascú pugui crear-se la seva pròpia illa de la flor.
