Bufa el vent i un prat d’estrips morats s’alça ufà en el meu cos. En sego l’herba i la intensa olor a vida de les tiges m’esmola els narius i m’irrita la pell, massa fina, massa trista per tanta bellesa adolorida.
Quan has tingut una passió mai no desapareix del tot. Es queda allà, en un raconet, esperant poder tornar a treure el cap algun dia. És com un cuquet que creus que pots fer callar, dominar, perquè el veus petit, fràgil. Però la sorpresa ve quan t’adones que no és dòcil. I que de tant en tant s’entesta en remoure’t les entranyes… Feia temps que no em posava darrera un micro. I fer-ho va ser un plaer. Més encara per parlar de l’ofici d’escriure i en bona companyia. A «80 grams de ràdio», a Ràdio Ciutat de Badalona.
El motiu? Sant Jordi. Un Sant Jordi ben especial i radiofònic perquè un altre programa de ràdio posava el meu nom en antena: «El violí vermell», de Catalunya Música.
Un Sant Jordi radiofònic i especial, que podeu escoltar si voleu:
– 80 grams de ràdio, Ràdio Ciutat de Badalona
– El violí vermell, Catalunya Música
