Instants 18

Amb fermesa d’infant, somriure de seda i mirada expectant em dono avui a la vida. I agafo un tren sens rumb que em du a la lluna.

Instants 17

Planto en la nit un somni. I vola el desig fins al sol més esplèndid. Renaixerà la lluna. I prenyarà l’anhel. El sol.

Instants 16

Astres estranys se m’enduen vers móns plens de mentida que no entenc. Vull fugir. No ser-hi. Desaparèixer d’aquesta falsedat.

 

Resto estàtica.

P
. e
r
. d
u
. d
a
.
. .
.