cos d’infant
perdut
en un manyoc
de dubtes

em desfaig
en terròs
de sucre

me’l prenc
i poc a poc
l’amargantor
minva

obrir
els ulls
després
del son

oblidar
el malson

aniquilar
el dubte

somriure
a l’esperança

hivernar

plouen estels
al meu cap

finestra
estrellada
a l’univers
dels sentits