//php twentyeleven_content_nav( 'nav-above' ); ?>
glaç
de foc
vidres
trencats
dins meu
em sagnen
paraules
encadenades al vent
conformen el poema
en la nit
de la vida
com a la caverna
de Plató
busco la llum
entre mots
ritmes
i rimes
finalment
el poema
em mostrarà
la veritat
de mi de tu i
dels altres
obriré
els ulls
i en voldré
més
i
més
i
més
mai podré
saciar la set
de
poesia?
veritat?
de
descoberta
picotejo
les flors
que l’alba
ha sembrat
de rosada
i assaboreixo
el gust floral
de mel
que em resta
ben endins
//php twentyeleven_content_nav( 'nav-below' ); ?>