Nèctar

 
horitzó dispers
en llavis
inquiets
que busquen
 
mossegada
de préssec
 
d’aigua
 
que tenyeix
la pell
de nèctar
dolç
 
i un roig
 
boirós
 
es difumina
a l’horitzó

Amanyaga’m

amanyaga’m 

 

no oblidis el
meu gest que
l’hora foscant
m’esvera 

 

amanyaga’m el
peu
amanyaga’m el
nas
besa’m el
melic
per on flueix
el deliri
de no ser teva
ni tan sol
en aquest
           instant 

 

mossega’m 

 

i em tindràs 

 

dolça
com la poma
més verda
que t’esmossa
les dents
 
amanyaga’m
si vols
però si no em dones
el ventre
mai no seré
teva

Florida

un bes
de gessamí
es desfulla
entre desig
i llavis
 
les galtes
se’m tornen
rosella
 
blancgessamí
vermellrosella
em convulsionen
 
i el sotaventre
floreix
en rosa roja