//php twentyeleven_content_nav( 'nav-above' ); ?>
horitzó dispers
en llavis
inquiets
que busquen
mossegada
de préssec
d’aigua
que tenyeix
la pell
de nèctar
dolç
i un roig
boirós
es difumina
a l’horitzó
no oblidis el
meu gest que
l’hora foscant
amanyaga’m el
peu
amanyaga’m el
nas
besa’m el
melic
per on flueix
el deliri
de no ser teva
ni tan sol
en aquest
dolça
com la poma
més verda
que t’esmossa
les dents
amanyaga’m
si vols
però si no em dones
el ventre
mai no seré
teva
un bes
de gessamí
es desfulla
entre desig
i llavis
les galtes
se’m tornen
rosella
blancgessamí
vermellrosella
em convulsionen
i el sotaventre
floreix
en rosa roja
//php twentyeleven_content_nav( 'nav-below' ); ?>