sí
he sentit el batec
de la neu eterna
he olorat la terra
xopa de pluja
a redòs de la lluna
me n’he omplert
pulmons cor i cos
sí
he albirat el paisatge
més bell de blanc
nevat de núvols
ben o b e r t a al seu bategar
sí
he sentit el batec
de la neu eterna
he olorat la terra
xopa de pluja
a redòs de la lluna
me n’he omplert
pulmons cor i cos
sí
he albirat el paisatge
més bell de blanc
nevat de núvols
ben o b e r t a al seu bategar
No
avui la nit
no vol ploure
diu
que ha albirat
poemes de
cartrópedra
flirtejant
entre els dits
de la lluna
i els estels
han invocat
un conjur
de sequera humida
lleugerament
macerada
d’escalfor
No
aquesta nit
no pot ploure
Han de viure els poemes!!!
m’he buidat
de jocs les mans
he abortat
el sexe
m’he quedat
amb el record
lleuger
d’una abraçada
i he dormit