Thriller literari, sorprenent, fresc, divertit, surrealista en alguns moments, imprevisible en d’altres… manquen adjectius per a descriure tot allò que ens enganxa a llegir i llegir El talent per tal de saber què passarà amb la Júlia i el Marco. Aconseguiran sobreviure al risc de ser els únics al món que saben fer servir un estrany prototip per a caçar talents literaris? Aconseguiran fer-se d’or amb Edicions el Cocodril? «Edicions del Cocodril: joventut temerària, precocitat no ejaculativa (reflexió), costelles a la brasa, resistència tenaç mentre inspectors ens cremen muntanyes de lllibres estibats en frigorífics, un riu de fum que ens fa tossir… però cal ser més persistent que les forces repressores.»

Jordi Nopca ens sorprèn amb una prosa àgil amb imatges contrastades: «El sol m’asseca la roba tendrament mentre sec al banc més cagat de coloms de la plaça de l’església» o aquest «eructe d’insatisfacció elitista». Una narració dins la qual no falten aparicions estelars, com les d’Aristòtil o Boris Vian, ni tampoc els referents literaris, fins i tot en comparacions sorprenents: «La Júlia s’emprova el detector després d’haver netejat la corona i el comandament amb l’escrupulositat pròpia d’una prosa de J.V.Foix.» O aquesta altra: «L’anècdota hauria pogut formar part d’una novel·la d’Haruki Murakami.» I és que, «Cal rescriure la història contínuament: els referents hi són per sacsejar-los i que en caiguin pomes de colors i gustos insopitats.»

Si busqueu un llibre entretingut, que passa fàcilment, una novel·la sorprenent, extravagant, diferent al que majoritàriament hem llegit fins ara -almenys jo- us recomano la lectura d’El talent. «M’agradaria fer un comentari untat de realisme monòton, però em fa l’efecte que les finestres de casa ens piquen l’ullet, alarmades, i aquests segons d’extravagància visual m’allunyen de la quotidianitat, que no m’ha deixat d’ofegar des que hem arribat a Barcelona.»

Sembla que tenim assegurada la continuïtat escriptora de Jordi Nopca perquè en una entrevista a l’illa dels llibres llegim:

«-Tindrà continuïtat el Jordi Nopca escriptor?
Em temo que la patologia de l’escriptura és incurable.»

Completament d’acord! Si pateixes aquesta patologia, és per sempre!

El talent, Jordi Nopca, Labreu Edicions, 2012

Pim, pam pum. Menys de 24 hores és el temps que m’ha calgut per a devorar el darrer llibre de Mathias Malzieu. Fantasia i tendresa al 100% en un llibre on la inversemblança és, simplement, imaginació d’allò més versemblant.

Metamorfosi al cel és un llibre per a recordar-nos la criatura que duem a dins. Però també que amb somnis o sense, el viure és ple de patiment. Si bé no pots deixar d’esbossar somriures de complicitat, tendresa i diversió durant la lectura, un petit dolor se t’encasta el cor a mesura que vas coneixent i estimant aquests antiherois que acostumen a ser els principals protagonistes de les obres de Malzieu.

Com a La mecànica del cor i L’ombra allargada de l’amor, dolor i tendresa s’amalgamen en un còctel coronat d’imaginació i desitjos infantils en cossos d’adults. En totes tres obres, Malzieu ens transporta a móns onírics que inunden la terra de somnis. Móns on imaginació i realitat es fonen, on res és gratuït i tot demana un esforç. Móns que posen a prova els nostres protagonistes, que els duen als extrems més inimaginables per tal d’aconseguir fer realitat els seus somnis. Si heu llegit les dues primeres obres, aquesta no us sorprendrà, però sí que podreu digerir-la molt més ràpidament. I és que ja us haureu acostumat a creure en impossibles i viure al límit de la realitat i la ficció.

Perquè, us imagineu que el vostre somni fos volar? I que ho poguessiu aconseguir amb un tracte ple d’amor però també de risc i de mort? Acceptaríeu? Si voleu saber l’opció de Tom Hematoma Cloudman, i el seu final, no deixeu de llegir-vos la novel·la.

Us deixo aquí la presentació del llibre que van fer a la Fnac, on coneixereu l’autor d’aquestes fàbules doloroses i tendres, Mathias Malzieu, cantant també del grup de pop francès Dyonisos.

Metamorfosi al cel, Mathias Malzieu, Reservoir Books, 2011.

M’agrada enamorar-me de la tendresa dels llibres. I per això no és fàcil a vegades de trobar-ne que et sedueixin. Parlo d’una tendresa que pot tenir connotacions ben diverses. Pot ser sensual, maternal, pot esbossar-te un somriure, despertar-te ganes d’una carícia… Entre aquests llibres, n’hi ha alguns que, a més, em sedueixen per la seva gràfica. Alguns estan destinats a públics infantils, com el que us comentaré avui -o no-, altres a adults que no defugen una bona història plena de fantasia, com els de Play Attitude. Però sigui com sigui, és impossible que deixin indiferent algú que no tingui por de de deixar-se seduir i enamorar per l’art.

Receptes de pluja i sucre, amb textos d’Eva Manzano i il·lustracions de Mónica Gutiérrez Serna, és una d’aquestes petites joies que a cada pàgina que fulleges t’arranca un somriure. Només el títol és ja d’una poètica extraordinària, Receptes de pluja i sucre.

.

«Quan era petita, vaig llegir
un llibre de grans que deia
que podies menjar-te la
vida a cullerades.
Aquest llibre de receptes
serveix per endolcir
les emocions que ens
acompanyen cada dia,
i per comprendre que
la imaginació és un
ingredient imprescindible.»

Menjar-se la vida a cullerades, endolcir les emocions, la imaginació com a ingredient imprescindible del viure… Ho subscric tot! I no em digueu que no promet un llibre que comença amb aquesta declaració de principis?

Ens ofereix receptes per a tot tipus d’emocions: por, empatia, estima, felicitat, enveja, respecte, paciència… Acompanyades d’una historieta introductòria i un dibuix a tota pàgina.

Receptes com aquesta per deixar d’estar trist:

1. Sucre, farina, ous. I mig somriure de gat
2. Música de circ
3. Quatre rialles de hiena; si no les trobes, pots intentar riure tu mateix
4. 100g de pessigolles en un peu
5. Enfornar durant 30 minuts
6. Menjar pastís amb més gent, damunt d’un arbre

En fi, es tracta d’una petita delícia que dóna gust de tenir entre els dits… Ens posem a la cuina de les emocions?

Receptes de pluja i sucre, Eva Manzano i Mónica Gutiérrez Serna. Thule Ediciones, 2012